Virus Perillosos

Virus Perillosos

10. Carta d'amor / I LOVE YOU (2000)

L'any 2000, milions de persones van cometre l'error d'obrir el que semblava ser un correu electrònic d'un admirador secret. Portava per títol simplement "I Love You", però en comptes de ser una confessió amorosa, realment era un "cuc", que després de sobreescriure les imatges dels usuaris es manava per correu electrònic a 50 contactes de l'agenda Windows de l'usuari. En tan sols unes hores es va convertir en una infecció global.

9. Code Xarxa (2001)

Comparat al malware modern Code Xarxa sembla no ser tan perillós, però el 2001 va sorprendre a experts de seguretat en línia en utilitzar una falla en el Servidor d'Informació de Microsoft, aconseguint baixar i canviar alguns llocs web. El més memorable potser va ser el lloc de la Casa Blanca: whitehouse.gov i va obligar també a altres llocs governamentals a baixar les seves pàgines momentàniament.

8. Slammer (2003)

El gener del 2003, Slammer va provar que tan perjudicial podia ser un cuc per als serveis públics i privats. El cuc alliberava una allau de paquets de xarxa, i la quantitat de dades que transmetia a través de l'internet va causar que diversos servidors suspenguessin activitats gairebé immediatament. Entre les víctimes del cuc es van trobar Bank of America, el servei d'emergències americana 911 i una planta nuclear a Ohio.

7. Fizzer (2003)

Els cucs que s'havien vist fins a l'any 2004 eren principalment per crear una mica de caos, Fizzer, anava després els diners. Molts van desestimar al cuc ja que no es movia amb la rapidesa de Code Red, però el que ho feia més perillós és que era un cuc creat per obtenir guanys -un cop al teu correu electrònic enviava correus no només per propagar-se, si no per enviar spam de porno i pastilles.

6. La meva Doom (2004)

Al 2004 va aconseguir infectar al voltant d'un milió de màquines llançant una negació massiva del servei d'atac, en fer això aclapara al seu objectiu al enviar-li informació de diversos sistemes. El cuc es propagava per correu electrònic i ho va fer amb una rapidesa mai abans vista.

5. PoisonIvy (2005)

És el malson de tot sistema de seguretat ja que permet que el virus controli l'ordinador que ha infectat. PoisonIvy pertany al grup de malware conegut com "un troià remot", ja que li permet al creador del virus tenir accés complet a les màquines que infectat usant una mena de porta del darrere, al grau que permet gravar i manipular informació de l'equip. Inicialment se li va considerar una eina de hackers principiants, el virus ha arribat a afectar moltes companyies d'occident.

4. Zeus (2007)

Actualment és el malware més usat per a obtenir, de manera il·legal, informació personal. Es pot comprar per un preu de 50 centaus de dòlar en el mercat del crim virtual i permet robar contrasenyes i arxius. La informació personal robada pot ser utilitzada per fer compres en línia o crear comptes bancaris a nom d'una identitat compromesa.

3. agent.btz (2008)

Aquest malware va ser el responsable de la creació d'un nou departament militar als Estats Units, el Cyber ​​Command. El virus es propaga a través de memòries infectades que instal·len un malware que roba informació. Quan es va trobar agent.btz en ordinadors del Pentàgon, van sospitar que era el treball d'espies estrangers.

2. Virus Conficker (2009)

El 2009 aquest nou virus va afectar a milions de màquines amb Windows a tot el món. Va aconseguir crear una espècia d'exèrcit global que robava tot tipus d'informació. A causa de que era realment difícil d'aturar es va crear un grup d'experts dedicats específicament a detenir-lo, el virus es va arribar a conèixer com el "súper bestiola", o "super cuc". El que ha deixat als experts realment perplexos és que ningú sap per què és exactament, la informació robada mai es va utilitzar.

1. Stuxnet (2009-2010)

Aquest virus va ser el primer a ser creat per causar dany en el món real i no només en el món virtual. El malware tenia com a objectiu principal danyar sistemes industrials -es creu que el virus va ser responsable de causar danys a l'equip que processava urani en una planta de Natanz a Iran-. Basant-se en informació de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica, els experts creuen que el virus va ser responsable de causar que moltes centrifuguis que processaven urani a l'Iran giressin fins a perdre el control i s'auto-destruïssin. El virus no es va descobrir fins al 2010 però sospiten que va infectar ordinadors des del 2009.